© 2019 Agón, Cuestiones políticas

Quatre paraules sobre qui és i què representa Di Maio

Traducció per Teresa T. Garcia Molina

Estes consideracions de fons no són, de tota manera, suficients per a elaborar un esborrany sobre la fase que està travessant el M5S; no almenys sense afegir algunes pinzellades sobre la figura clau en aquest canvi de viratge: Luigi di Maio. 


 Amb només 31 anys, Luigi Di Maio és el vicepresident del Consell de Ministres més jove de la història de la política italiana. Objecte de burla dels mitjans de comunicació “mainstream” i de les xarxes socials, val a dir que habitualment amb motiu, d’ell és conegut entre els poc entesos en política únicament la caricatura que li han endossat. La seua suposada ignorància, exposada amb destrellatades ficades de poca sobre els temes més desbaratats, i sobretot el seu usual incorrecte italià, ha generat una suculenta diana per als detractors de tots els colors. No obstant aquesta, diguem, no del tot afalagadora imatge pública, que d’altra banda el situa dins la mitja dels nostres polítics, enfosqueix en gran part les seues habilitats; que l'han convertit en un òptim candidat a fer carrera a l’escenari polític del nostre país. Gràcies als privilegis annexos al seu rol, que li consenteixen tindre un equip i una secretaria, ha sabut construir-se una sòlida xarxa de consensos tant a l’opinió pública com als aparells institucionals i del partit. 


Entre les personalitats més properes al candidat hi són empresaris, “lobbistes” de tots tipus i experts en comunicació, que durant aquests anys han col·laborat en la construcció de la figura de Di Maio com el centre de gravetat del món “5 Stelle”. Aquesta xarxa de confiança, composta en bona part per grans professionals de l’ofici, ha permés al jove diputat posicionar-se de la millor manera al tauler polític tant dins com fora del “Movimento”.  A l’àmbit de les controvèrsies internes, Di Maio ha sigut hàbil lligant-se des del primer moment als vèrtexs del “Movimento”, representant des de sempre el corrent més proper a Grillo. Pragmàtic i lleial al líder, ha aconseguit també ser el rostre públic  més influent del M5S, representant-lo en els moments més delicats i esforçant-se en fer-lo “agradable” als ulls dels poders nacionals i internacionals. La barreja de decisions polítiques prudents i les xarxes de relacions construïdes entorn de la seua figura li han permés prevaldre sobre els seus concurrents més temibles, sobretot Di Battista i Fico.


Pel que fa a l’àmbit més directament polític, en vista de les pròximes consultes electorals, el diputat sembla haver dissenyat una estratègia que li permeta menjar el terreny als seus principals adversaris, desafiant a la Lega en l’àmbit del populisme i al PD en el de la credibilitat respecte als lobbys nacionals. Val a dir també què, d’una banda, en un intent per cavalcar l’ona reaccionària de les passions racistes, ha representat des del primer moment la línia dura del moviment respecte a la seguretat i la immigració, exposant-se en declaracions prou radicals com per a donar lloc, almenys durant un cert moment, a rumors d’un possible acord entre el M5S i la Lega. D’altra banda, a 1 aquest tipus de retòrica pública, ha sabut lligar una conscient feina d’acostament als poders econòmics del país, picant l’ull al món empresarial. 


 La gira internacional dels últims mesos, destinada a augmentar l’autoritat pública del diputat, ha sigut de fet el trampolí de sortida cap a una feina més delicada amb representants del capitalisme nacional; portat endavant amb particular insistència a les últimes setmanes. Respecte d’açò, paga la pena fer esment del discurs mantingut pel nou candidat al “Festival del lavoro” (Festival de la feina) realitzat fa alguns dies, un dels primers després de la candidatura oficial, que pot ser justament col·locat entre els pitjors actes de propaganda neoliberal procedents de l’univers “grillino”. La proposta de Smart Nation feta a aquella seu, justificada basant-se en una obsoleta confiança cap a les plataformes tecnològiques en la seua labor de creació de llocs de treball estables, mostra de forma fàctica la disponibilitat de Di Maio a ser el successor, en el cas que fóra escollit, de la línia que els seus predecessors han traçat a l’àmbit de les polítiques laborals; en la direcció a la precarització,  la reducció dels sous i l’erosió dels guanys. 

 En síntesi, podem dir que a la fase actual, per a equilibrar les pulsions internes en vista de les eleccions, els “5 Stelle” han decidit apostar per l’element més integrat a les xarxes del poder institucional, capaç de parlar al mateix temps a la població més reaccionària i a distints sectors de l’establishment. La decisió de carregar sobre Di Maio les energies de la propera campanya electoral representa la voluntat dels vèrtixs del “Movimento” de solidificar a un estadi específic les relacions de força interns i orientar cap a una direcció determinada el pròxim futur del M5s. Aquesta elecció, que sense dubte assenyala un clar desplaçament cap a la dreta del “Movimento di Grillo”, no pot per si mateix, no obstant tot, eliminar les tensions intrínseques del M5S, els efectes de les quals podran de nou manifestar-se en qualsevol moment donant pas a noves possibles conformacions.

 

            

 

Referències i notes

1. Traduit com “acord”, a la llengua italiana s’entén “intesa” així i també com “enteniment”, deixant l’autor l’ambigüetat en aquest respecte.

Article publicat a InfoAut el 6 d'octubre de 2017. Enllaç original disponible a: https://www.infoaut.org/italian-connection/gigi-di-maio-il-m5s-al-tempo-del-colera

 Traducció al valencià a càrrec de Teresa T. Garcia Molina, politòloga per la UV: clotetgm96@gmail.com 

 

 

 

Articles recomanats

Violència, impotència, sofriment a la convulsió mundial

Posfordismo y acción colectiva: repensar la estrategia

Spinoza reloaded. Estructures i politica en Frédéric Lordon

Entrevista a Daniel Raventós

  • Blanco Icono de Instagram
  • Twitter Icono blanco
  • Blanca Facebook Icono
  • Telegram-White-PNG

ReconÈIXER la tradició 

plurinacional i emancipatÒria

del nostre país 

es la condició de possibilitat

per A poder governar-nos

VOLS PUBLICAR

A AGON?