© 2019 Agón, Cuestiones políticas

Entrevista a Datxu Peris

"Cada vegada els efectes del canvi climàtic són més patents, cada vegada tenim el col·lapse més a prop, motiu pel qual fan falta ja no a nivell valencià sinó a nivell global un moviment ecologista, i València està responent"

Datxu Peris és ex-regidora de l'ajuntament de Catarroja per Guanyar Catarroja i, a més, ha format part del grup d'activistes ecologistes que ocuparen el Forn de la Barraca com a gest simbòlic per la defensa de l'horta. Parlem amb ella sobre els temes actuals del moviment ecologista valencià.

Entrevista a càrrec de Joan Fuertes i Raúl García

P: Pareix que estem davant d’una reactivació del moviment ecologista valencià. Quins serien per a tu els moments històrics principals del moviment?  

 

R: Segurament hauran sigut abans de nàixer jo. Des de que tinc consciència activista diria que La Punta ha sigut un moment molt simbòlic, a més crec que ens va fer despertar la consciència ecologista a molta gent. Ací més prop de Catarroja, per exemple, recorde també el moment del barranc, amb una plataforma que es diu Barranc viu que crec que també va ser un punt important en l’ecologisme, i, sobretot, l’època de la bambolla immobiliària i l’especulació urbanística de fa uns 10 anys, que despertaren els “salvem”, lluites puntuals locals concretes però que darrere portaven una lluita ecologista més global. Per a mi ha sigut el que ens ha despertat la consciència a molta gent.

 

En quin moment ens trobem ara?

 

Jo crec que està tornant a despertar perquè està tornant a existir altra onada d’especulació urbanística, a banda què a nivell més global s’està fent cada volta més un moviment ecologista per com estem tractant el planeta, no ja a nivell de València sinó en general. Cada vegada els efectes del canvi climàtic són més patents, cada vegada tenim el col·lapse més a prop, motiu pel qual fan falta ja no a nivell valencià sinó a nivell global un moviment ecologista, i València està responent.

 

Tenen alguna cosa a veure aquestes lluites amb la defensa del Saler o del llit del Túria?

 

Doncs hi ha gent, sobretot la gent més major, que ha estat en eixes lluites i que són les mateixes que ara ens podem trobar en les lluites més actuals. Per exemple, en el Forn de la Barraca em vaig trobar a gent que havia estat en La Punta o el Saler, gent que no començava a lluitar ara, sinó que ja hi estaven. Quan una persona o col·lectiu és ecologista li és igual una lluita o una altra, col·lectius com Per L’Horta, que és un històric de la lluita ecologista ací en València estan ahí, hi ha moltíssima gent jove que no han viscut eixos altres moviments que estan aprenent ara dels col·lectius que ja existien.

 

Sembla que les lluites principals ara mateix es centren en la defensa del territori. Com es vincula açò amb l’actualitat de l’emergència climàtica que han posat damunt de la taula moviments com Fridays For Future?

 

Estan molt relacionats. Encara que molta gent no tinga eixa consciència, molta gent està defensant més que res la vida dels barris en estos moviments ecologistes, ja siga en contra d’un PAI, d’un pla general o de qualsevol tipus d’especulació urbanística. Però crec que, en general, si estem en una situació on ja s’ha declarat l’emergència climática, l’últim que hem de fer és destrossar espais verds que són pulmons per al planeta que hem de construir. Per exemple, en el cas de la V21, un carril més implicaria fomentar l’ús del cotxe, pel que fa als PAI o el PGE d’Alboraia estem carregant-se l’horta, ja no només pel pulmó que suposa, sinó perquè cada vegada més necessitem un consum de quilòmetre zero i de proximitat... Si acabem amb la despensa que tenim al costat per a tindre els aliments estem lluitant contra el moviment ecologista que pot fomentar altre tipus de vida.

 

La manifestació del passat 11 de maig va aglutinar una gran diversitat de col·lectius baix el lema "València no està en Venda". Creus que és important una iniciativa com aquesta? Quin futur li veus?

 

És important pel que estava comentant, crec que en totes estes lluites tenim la mateixa base, no vull dir anticapitalista, però és una base que està en contra d’aquest neoliberalisme salvatge que tot ho converteix en un producte per al consum: la terra, el territori, qualsevol tipus de sòl està ahí per a construir o per obtindre un benefici econòmic. En eixe sentit crec que totes eixes lluites tenen una mateixa base. També tenen, obviament, una base ecologista, ja que estem totes en contra de que el territori es convertisca en ciment i acabe amb la part que queda d’horta i zona verda.

 

L’ampliació de la V-21 era un projecte del Govern de Mariano Rajoy que ara ha heretat el govern del PSOE i va ser acceptat en un primer moment per l’Ajuntament de València i la Generalitat. Ens podries fer una genealogia dels orígens del projecte i per què s’ha reprès ara?

 

És un projecte del Ministeri de Foment, i des de Madrid digueren que tenien una partida pressupostària que era per a eixa ampliació i que anava per a l'ampliació o no la tindrien. Aleshores des del govern de València digueren “d’acord, si no es pot dedicar a altra cosa doncs l’agafem i fem l’ampliació”. I així es va reprendre el projecte perquè en teoria hi havia retencions a l’entrada a València a alguns trams puntuals. Des del govern es va dir que pot ser feia falta només un carril perquè per a l’eixida no feia falta, però al final es va fer des del govern del Botànic el mateix que en l’altra legislatura; simplement per no deixar passar eixos diners, es va tornar a agafar el projecte. Sí que crec que digueren que podrien reduir l’impacte sobre l’horta afectant a una superfície menor, però la idea és la mateixa, en cap moment es va considerar seguir una fulla de ruta diferent a la dels governs anteriors.

 

A mitjans de setembre, un grup d’activistes van acampar a l'alqueria centenària del Forn de la Barraca, en el terme municipal d'Alboraia, en protesta per una ampliació de la V-21 que es construirà sobre 80.000 m² d’Horta. Per què l’Alqueria? Quin significat té?

 

El Forn de la Barraca és un lloc molt simbòlic, perquè era un dels dos edificis que enderrocarien per a l’ampliació, així com l’Alqueria de Bayarri, que era una casa ja abandonada però que no sabíem que anaven a enderrocar-la en aquell moment, ja que estàvem en el Forn de la Barraca i tiraren l’altra. No vull dir que no tinga importància, però ens va arribar més al cor la primera pel simbolisme que tenia, tenia el mural a la façana que el convertia en un lloc molt simbòlic. I la família propietària seguia utilitzant-la els caps de setmana, etc. Diguem que era una alqueria que tenia propietaris, tenia una història darrere que afectava a eixes persones. Aleshores vam triar eixe lloc pel simbòlic que era i per fer costat a una família que estava patint.

 

 Us sentíreu abandonades per part del govern valencià?

 

Sí i no. Sí perquè no van fer res per ajudar en la nostra lluita i no perquè tampoc s’ho esperàvem. Sí que és veritat que Podem i Compromís presentaren una moció, però ens sembla que no era la manera, ja que no anaven a tindre els vots necessaris per a aprovar-la. Arribaren tard i feren aquestes coses per donar bona imatge però que no tindria resultats, ja que nosaltres a través de les xarxes també invocàrem a l’ajuntament i al govern a que prengueren partit, però la resposta era que estaven lluitant des dels despatxos. Però què aneu a fer des dels despatxos? Vingueu ací, doneu la cara i pressioneu, perquè no és el mateix les persones que estem ahí que quan hi ha polítics posicionant-se de manera ferma. És com tu dius, ens abandonaren.

 

Mónica Oltra va assegurar que “Si no tinguera l'oportunitat de treballar als despatxos, estaria al Forn de la Barraca”. S'ha d'establir una prioritat entre l'acció col·lectiva que visibilitze la crisi climàtica i territorial i la lluita institucional? Es poden establir vincles entre ambdues?

 

Jo crec que sí, de fet he sigut regidora en Catarroja i no he deixat la lluita al carrer, però fa falta voluntat, un polític que abans ha sigut activista no té per què deixar de ser-ho encara que estiga en el govern. Si estàs en l’oposició és més fàcil estar en el carrer, si estàs en el govern ja tens eixe poder dels despatxos que diu ella i “ai si estic ací no…”. Pots estar en els despatxos i pots estar fora, que sigues la nostra representant no vol dir que no ens pugues representar també en el carrer o que no pugues ser una més en el carrer com han sigut moltes i molts polítics que han estat en equips de govern ja siga a nivell municipal o autonòmic. Jo crec que estar a les institucions no implica que no pugues continuar la lluita junt als teus companys i companyes al carrer.

 

Ha canviat el model de ciutat de València des de l’arribada de Joan Ribó? 

 

Ha canviat en coses molt puntuals i simbòliques que donen molt bona imatge però crec que s’han quedat molt curts. Sí que és de veres que s’ho han currat molt en l’anell ciclista i fomentant un transport més ecològic, però a nivell de plans urbanístics continuem igual, per exemple: el PGE d’Alboraia, l’AVE, l’ampliació del port, La Punta, l’ampliació de la V-21… totes eixes coses que són projectes més grans que podrien, des del govern del Botànic, clavar mà per a paralitzar-los per a presionar a Madrid, no han fet res, estan molt de perfil. Quan fan alguna cosa, per exemple, amb l’ampliació del port, Joan Ribó va dir “no, jo vaig a exigir altra declaració d’impacte ambiental”, val, però et diuen que no i què fem? És com que coses mediàtiques sí però es queden ahí en la imatge, fent actuacions mediàtiques però que es queden curtes. Aleshores crec que en general sí que han canviat coses puntuals però ara que tornem a una nova onada d’especulació urbanística, crec que no estan responent com toca o com t’esperes d’un equip de govern progressista, d’esquerres o ecologista.

 

Hi ha una certa cooptació de les institucions sobre els partits polítics que venien amb la intenció d’implementar polítiques ecologistes. Per posar 3 exemples: ho hem vist a Madrid amb l’Operació Chamartín, a Mallorca amb la construcció d’una autovia o sent incapaços de frenar el turisme i a València amb l’ampliació de la V-21 o la ZAL … Podem parlar d'una inèrcia institucional a reproduir pràctiques conservadores? O és qüestió de voluntat política?

 

Crec que sí, eixa inèrcia està ahí. Tenim encara el xip de que el progrés i créixer implica créixer a nivell territorial, el progrés implica eixe creixement territorial, eixes obres faraòniques… eixe xip encara no se l’han llevat de damunt les polítiques i polítics que ens representen. També és de veres que no és només per ells sinó perquè darrere de tots els polítics i la política en general sempre estan per damunt les grans empreses a les que els partits polítics no s’atreveixen a plantar-les cara, ací en València no vaig a citar noms ni empreses però estan per damunt de tot i els polítics no s’atreveixen a frenar-les. Tenen molt  poder i diners i eixa inèrcia no és només que la tinga la política sinó que la tenen les grans empreses, les multinacionals i la transmeten als polítics. L’ampliació del port, per exemple, crec que ha sigut molt evident com la política no té tant de poder com pensem. L’Autoritat Portuària ha deixat clar ahí que té molt més poder que la política i a nivell del PGE d’Alboraia, etc., és igual qui estiga en l’equip de govern que si per damunt hi ha empreses amb poder suficient els partits polítics acabaran acceptant les normes del capitalisme, per així dir-ho.

Articles recomanats

Violència, impotència, sofriment a la convulsió mundial

Posfordismo y acción colectiva: repensar la estrategia

Spinoza reloaded. Estructures i politica en Frédéric Lordon

Entrevista a Daniel Raventós

  • Blanco Icono de Instagram
  • Twitter Icono blanco
  • Blanca Facebook Icono
  • Telegram-White-PNG

ReconÈIXER la tradició 

plurinacional i emancipatÒria

del nostre país 

es la condició de possibilitat

per A poder governar-nos

VOLS PUBLICAR

A AGON?