© 2020 Agón, Cuestiones políticas

Entrevista a Toni Negri

«Gilets Jaunes no és dreta o esquerra: és un tots contra Macron»

Sobre la protesta que desconcerta França: “No és el 68, sinó una revolta contra el sobirà, que ha abolit els cossos intermedis i ara no pot intercedir. Un desastre…”

     Tan senzill i tan complex al mateix temps. Alarmant, això segur. A la seua París, la ciutat on viu des de fa tants anys, el professor Toni Negri intenta donar una lectura a les protestes que des de fa unes setmanes desconcerten França. Els “Gilets Jaunes”, no són un fenomen fàcil de llegir ni tan sols per a ell, un entés dels moviments obrers i estudiantils. Són un fenomen nou, argumenta Negri en aquesta entrevista al Huffpost: “No és el 68, que per desgràcia fou del segle XX. No és dreta o esquerra: és un tots contra Macron, que ha destruït els cossos intermedis i ha impossibilitat tant la mediació com la realització d’una apel·lació gaullista”. Negri, en un intent d’assenyalar la gravetat de la situació al país, incomoda amb comparacions de grans discursos de la història, com la cèlebre cridada del general De Gaulle a la “França lliure contra els nazis” de l’any 1940. . El fet que Macron no tinga marge d’acció, continua Negri, “és un problema molt gros, un desastre que hauria de ser analitzat per qui concep el populisme de centre…”.

Pregunta: En una reflexió a Euronomade.info, vosté parla d’insurrecció. Què ens pot dir respecte a això?

Resposta: La paraula insurrecció implica un èxit, i el fenomen encara està en procés. El que sí que podem dir és que es tracta d’una revolta del poble contra el rei, el sobirà, per posar fi a la pròpia misèria. És una cosa totalment francesa, si el sobirà no està d’acord, se’l pot guillotinar. És la seua relació.

P: En quin sentit?

R: En el sentit què no és sols una revolta, sinó una revolta radical. Ho podem veure en els piquets, enmig del camp, presents per tota França, no només a les ciutats. Estan per tot arreu per assenyalar la presència dels Gilets Jaunes, recorda a comportaments semiestudiantils. No s’aturen.

P: Macron ha fet un pas enrere respecte als impostos als carburants, l’espurna que ha fet explotar les protestes a mitjans de novembre. Ara l’ha eliminat per complet. No pot ser una solució?

R: No. Ara ja no és suficient. Si ho haguera fet després del primer dissabte de protestes, el 17 de novembre passat, podria haver-se resolt, és possible… El que és segur és que açò ja no va només dels impostos al carburant. Tinc la impressió que s’ha acumulat una demanda de justícia fiscal, i no sols fiscal: ací té també a veure el cost de la vida. És per això que el pas enrere de Macron no podrà sedar la revolta.

P: Per què passa i per què a França?

R: Perquè, a l’inici de la seua pujada al poder, Macron havia interpretat aquest malestar i el va utilitzar com a base del seu propi èxit. Ara, aquesta revolta, és contra ell: s’havia presentat com el “sobirà” i havia guanyat, havia aconseguit imposar la seua llei. El que està passant ara és l’altra cara de la promesa de Macron: ell, que sempre s’havia situat fora de l’esquerra i la dreta, que s’ha mogut en un altre terreny distint de la representació, ara assisteix a moviments que s’expliquen amb les mateixes directrius. En síntesi: és el fracàs del populisme de centre, la primera gran crisi del populisme.

P: A l’inici els Gilets Jaunes eren considerats com un moviment principalment de dreta. No és així?

R: Dreta i esquerra s’han esborrat, ja no existeixen, no hi són entre els Gilets Jaunes. El sud de França està ple de blocs. Els primers dies, se’n parlava d’ells com blocs de dreta, “són els caçadors”, deien aquí a França. En pocs dies a aquests blocs s’hi han unit tantes altres categories: hi ha pensionistes, treballadors, gent pobra que mostren el problema de la desigualtat. És interessant que, almenys de moment, no es parla d’immigració, no la situen entre les reivindicacions. En aquest sentit, la protesta dels Gilets Jaunes està centrada en la seua cultura, espuntant-se sobre qüestions com el cost de la vida, quasi parroquial. Val a dir que el risc de relliscar cap a la dreta està present, però per ara no es pot dir que siga un moviment de dreta i prou. 

P: Hi han diferències entre la revolta dels Gilets Jaunes a les províncies i a les metròpolis?

R: Sí, la revolta està per tot arreu encara que a les ciutats siga menys possible veure els Gilets Jaunes. Per exemple, els estudiants dels instituts estan en vaga, ahir estudiants ocuparen una seu separada de la Sorbona i per al diumenge s’ha convocat a vaga als camions de gran mida. També es dubta sobre la lleialtat de les forces de l’ordre…  

P: Podrien unir-se a les protestes?

R: No estic dient això, però tinc notícies d’alguns casos d’insubordinació. No és difícil si pensem al fet que un policia de mitja té unes condicions de vida que li permeten veure-s’hi prou reflectit en les protestes dels Gilets Jaunes. 

P: Ja que ha parlat dels camions, a Itàlia hi ha qui compara la revolta francesa amb els anomenats “forconi”, els conductors italians dels TIR (transport internacional amb camió) que protestaren ja fa anys… 

R: No tenen res a veure. Els “forconi” foren un fenomen sicilià i torinés, no existeix cap similitud. De fet, jo veig més semblances amb els “no TAV”1 de la Vall de Susa pel que fa al nivell de radicalitat… 

P: Amb la crisi de la classe obrera i la precarietat generalitzada, tal vegada siga açò per al que ens hem de preparar: revoltes que no són emmarcables en la dreta ni en l’esquerra, una ràbia generalitzada que projecta la nostra era digital més de cara al passat que al futur, és a dir, a fases històriques anteriors al segle XX i a protestes quasi “primitives”, molt allunyades de l’elaboració intel·lectual del 68.

R: No crec que l’espectre dreta i esquerra haja desaparegut, el que sí que s’han acabat són els partits de dreta i d’esquerra. El mecanisme de representació s’hi ha encallat. La lluita de classes continua sent fonamental, encara que a vegades es manifesta de forma espúria. A França a voltes sembla que hi haja una repetició de la revolució del 1789, però és només una il·lusió. 

P: Macron està acabat?

R: No ho sé, caldrà veure què passa. El que és segur és que té tothom en la seua contra. Per cert, açò no és el 68 que fou del segle XX en excés. Açò és una cosa distinta, i sobretot no és dreta o esquerra: és contra Macron, que ha destruït els cossos intermedis, i ara es troba sense possibilitat de mediació i sense la mínima possibilitat de fer una apel·lació gaullista. És un problema ben gros, un desastre que hauria d’analitzar qui concep el populisme de centre… 

P: Imagine que hauria de ser una veu d’alarma per a qui en Itàlia pensa a seguir l’exemple de Macron, és a dir, Matteo Renzi… A propòsit d’Itàlia, nosaltres no som de Gilets Jaunes. No ho serem mai?

R: A Itàlia tot està obert: el PD s’està dividint/desintegrant2, el moviment polític amb què es relaciona a Renzi ha perdut el cap, està enfurit. Després d’això, no sé si existeix el risc què els Gilets Jaunes apareguen també a Itàlia. Això dependrà del que passe al govern i de com acabe aquesta aliança innatural entre la Lega i el M5s. Jo sempre he pensat que els “cinquestelle” són un derivat de comportaments multitudinaris. Ara és veritat que estan acumulant descontent, precisament per l’aliança amb la Lega. Tot plegat, depén de com acabe aquesta història d’un govern, per cert, completament aïllat a la Comunitat Europea, increïble… 

     Referències i notes

1 “No TAV” (de l’italià Treno ad Alta Velocità) és un moviment sorgit en els anys 90 contra la construcció de línies ferroviàries que unificaren Lió y Torí. (N. de la T.)

2 S’ha substituït l’expressió italiana utilitzada per Negri “scindere” per aquests dos verbs amb l'objectiu de traslladar de la forma més fidel possible el matís que aquesta té en la llengua italiana. (N. de la T.)

Entrevista realitzada per Angela Mauro el 7 de desembre de 2018. Enllaç original disponible a: https://www.huffingtonpost.it/2018/12/07/gilet-gialli-rivolta-contro-il-sovrano-intervista-a-toni-negri-sulle-proteste-che-stanno-sconvolgendo-la-francia_a_23611321/

Traducció al valencià a càrrec de Teresa T. Garcia Molina, politòloga per la UV: clotetgm96@gmail.com 

  • Blanco Icono de Instagram
  • Twitter Icono blanco
  • Blanca Facebook Icono
  • Telegram-White-PNG

ReconÈIXER la tradició 

plurinacional i emancipatÒria

del nostre país 

és la condició de possibilitat

per A poder governar-nos

VOLS PUBLICAR

A AGON?

Publicacions

recomanades